El estiércol del diablo

Autor: Manuel del Blanco González

L'obra

(novel·la escrita en castellà)

Juny de 1966. El vaixell escola Alonso de Ojeda, de la marina mercant espanyola, surt d'Europa rumb al Carib. Només dues persones de la tripulació coneixen la naturalesa veritable i el destí de las "màquines de cosir" que viatgen en una de les bodegues del vaixell. La resta dels integrants de la tripulació, inclosos els alumnes en pràctiques, ignoren que seran implicats en la "guerra del futbol" ocorreguda tres anys més tard al Salvador i a Honduras.

Les peripècies d'aquests joves alumnes - inexperts, rebels i amb la urgència de treure's de sobre aviat la càrrega de la virginitat - esdevé l'eix principal de la novel·la. Per primera vegada, un autor desplaça el punt de vista de la narrativa nàutica des del pont de comandament a la sala de màquines. Una metàfora dins la gran metàfora del mar; el món de la sala de màquines, sòrdid i delirant, però imprescindible, és una representació de les moltes realitats que es forgen en llocs vitals i que la consciència general els ignora perquè li semblen antiestètics. El relat, escrit en forma de tragicomèdia, suggereix la funció de la complicitat universal en els desastres que passen al món.

L'autor

Barcelona, 1945. Manuel del Blanco González va tenir la sort de néixer en una casa del carrer de la Marina, a l'ombra de les torres de la Sagrada Família. Més coses: en aquells anys de racionament va mamar fins a l'edat de tres anys, envoltat dels seus tres germans més grans que l'omplien d'estimació i tendresa. En aquesta atmosfera familiar assimila ràpidament la llengua castellana. Els seus pares acabaven d'immigrar des de Lois, prop dels "Picos de Europa" raó per la qual; Manolo sempra s'ha considerat un català de León. Un edifici construït per Antoni Gaudí, és la seva primera escola on hi aprèn també les primeres lletres. Anys més tard estudiarà llengua llatina al seminari claretià de Cervera de Segarra.

Després del Batxillerat passarà per les aules de l'Escola de Nàutica de Barcelona. L'any 1964, en la sala de màquines del Júpiter - un vapor del 1900 - aprèn l'ofici de vomitar i de collar cargols al mateix temps.

Maquinista Naval en Cap el 1971, continuà vomitant en deu vaixells més. A partir de 1998 la fortuna el portà a adoptar la narrativa com a forma de vida.